L'any 1910 es crea el primer escut propi del Barça

El primer escut que té el club és el mateix de la ciutat, el que deixa clar de manera diàfana la voluntat del Barça, des del primer dia, d'identificar-se amb la ciutat que l'acollia i de fondre's amb ella en una simbiosi com més perfecta millor.
Anys més tard, el 1910, la Junta Directiva barcelonista, que volia que el club disposés d'un símbol propi, convoca un concurs que va ser guanyat per 'un soci' anònim amb el format de l'escut que tots coneixem. Altres versions sobre l'origen de la forma de l'escut del F.C. Barcelona parlen de que Lluís D'Osso al mig de la reunió, quan es trobava tan embolicada, va cridar "Això es una olla". Aleshores Joan Gamper de forma inconscient va dibuixar una olla, i dintre va colAlocar l'escut de la ciutat i el nom del club, i així va sorgir l'emblema del Barça.
Un altre versió parla que els assistents, majoritàriament estrangers, varen aportar les idees dels emblemes de les ciutats que ells coneixien, entre ells el Suís, l'Alemany, i el Polac. Si bé va predominar el suís, retocant-li la part de baix (la varen arrodonir) i la part superior (amb un doble remat en punxa).

L'any 1946, l'escut del Barça recupera les quatre barres i inclou el "de" a les sigles.

Despés de que l'any 1939 el Franquisme fes treure les 4 barres i fer canviar l'ordre de les sigles, l'any va ser quan es va recupara la senyera catalana a l'escut del F.C. Barcelona i s'afegì les sigles "de" entre la C i la F.

L'any 1939, el franquisme fa canviar l'ordre de les sigles de l'escut del Barça.

Va ser deprès de la Guerra Civil espanyola que el regim de Franco va fer canviar l'ordre de les sigles de l'escut del Barça, de F.C.B es passà a C.F.B.

En aquesta data també s'obligà al Futbol Club Barcelona ha treure les quatre barres de l'escut.

Les sigles B.C.F. mai foren oficials.

Durant la Guerra Civil i fins que per imperatiu legal no s'obligà al Barça a canviar l'ordre de les sigles de l'escut del club, sortiren algunes versions de l'escut amb les sigles B.C.F.

Des de la fundació del Club, el Barça s'empre s'ha caracteritzat per gran proliferació d'insignies.

De tot tipus i format, des de la fundació del Barça l'any 1899, es van comercialitzar tot tipus d'insignies i emblemes. Amb diferents motius i guarniments, les insignies del Futbol Club Barcelona han proliferat al llarg dels anys.

29 d'octubre de 1924, Noces d'Argent del Futbol Club Barcelona, conmemorades amb una isignia.

Quan en l'any 1924 el Barça cumplí 25 anys, entre els actes conmemoratius, el propi Club, comercialitzà insigines i un historial de dos volums on hi havia tots el partits jugats pel Barça fins a les hores. Els dies 7 i 8 de desembre de 1924, el Futbol Club Barcelona va celebrar els actes de les seves noces d'argent, si bé el vint-i-cinquè aniversari es complia el 29 de desembre, coincidint amb la festa de la Immaculada. El Club tenia en aquells moments 11.277 socis i era presidit per cinquena i última vegada per Joan Gamper. Es varen celebrar diferents tipus d'actes entre els que destaquen la cursa pels carrers de Barcelona (Tercera edició del la Challenge Pedro Prat), dos encontres de futbol amb l'equip del Real Unión Oviedo, una competició d'atletisme, es va beneir la nova bandera blau grana regalada per les sòcies del club, un sopar al restaurant Patria ,música, sardanes, ofrenes, i homenatges als pioners del club.

A les noces d'Or, el Barça també ho celebrà amb l'edició de varies insignies conmemoratives.

Al mes de novembre de 1949 i sota la presidència de Don Agustí Montal Galobart es varen iniciar els actes de les Noces d'Or del Club, que duraren un parell de mesos. El club travessava un bon moment, acabava de guanyar la Lliga, la Copa Llatina i la Copa Eva Duarte, i per tot això es va preparar un programa de luxe. Entre els actes que es celebraren destaca un triangular de futbol entre els equips del Barcelona, El Palmeiras i el BK 1897, guanyat pel Barça, amb un preu de les entrades de 15 pessetes.
Altres actes que tingueren lloc foren l'assistència del convidat d'honor Walter Wild ,primer President del Club, la presencia a un encontre del net de Joan Gamper, qui va fer la treta d'honor, actes folklòrics i religiosos, i un sopar a l'hotel Ritz amb la directiva i els convidats d'honor, que va concloure els actes.

Noces de Platí, 1974. El Barça compleix 75 anys i ho celebra amb insignies.

La celebració del setanta-cinc anys arribà en un altre moment culminant, el Barça amb Cruyf com a líder havia conquerit el títol de Lliga després de catorze anys sense fer-ho. Es recuperen les sigles F.C.B., les originals en l'escut.


També son d'aqueste època les insignies on les sigles F.C.B. son substituides per F.C. Barcelona.

El cartell del actes commemoratius va ésser elaborat pel pintor Joan Miró.
Entre els actes destaquen l'interpretació del Oratori de "El Pessebre" del m estre Pau Casals a la Basílica de Santa María del Mar, la "Trobada a Montserrat" dels aficionats i penyes, i tal vegada l'acte mes significatiu l'estreny de l'himne "Cant del Barça". En l'aspecte esportiu cal destacar els victoriosos partits del Barça enfront del Manchester City , la R.D.A. i el Feyenord; guanyant el Barça els tres partits.

El Barça compleix el primer segle de vida.

El mes de novembre van començar els actes de celebració del Centenari del Club. Entre els molts actes celebrats, cal destacar el partit del Centenari (abril 1999) que enfronta el Barça contra la selecció del Brasil. El partit acaba amb empat a 2 gols.
El mes anterior s'havia celebrat un emotiu partit-homenatge a Johan Cruyff al Camp Nou. L'ocasió serveix per a homenatjar alhora al "dream team" de principi dels noranta.
Finalment el Barça assoleix el títol de lliga a tres jornades del final del campionat.
Cal dir que en la temporada del Centenari, les quatre seccions més importants del club van aconseguir com a mínim el títol de la Lliga.

Les insignies de l'Avi Barça, ja aparegueren a mitjans dels any 20.

L'Avi del Barça o l'Avi Barça és un personatge creat pel dibuixant Valentí Castanys que representa de manera personificada el Futbol Club Barcelona.
L'Avi del Barça va fer la seva primera aparició el 29 d'octubre de 1924 a la revista 'El xut'. En homenatge a aquesta figura, es col·locà una escultura al recinte de la Masía, al costat del Camp Nou.

Centenars de pins conmemoratius dels partits internacionals jugats pel Barça.

Des de la primer Copa de Fires (UEFA Fairs Cup) guanyada pel Barça conta la selecció de Londres l'any 1958, fins als últims partits jugats a la UEFA Champions League, passant per la Copa d'Europa perduda contra el Benfica a Berna l'any 1961, la final de Basilea de l'any 1979 guanyada als alemanys del Fortuna Düsseldorf, eliminatories amb el Dynamo de Kyiv, Celtic de Glasgow, Manchester United, Liverpool, el Milan i la Juventus italians, les Finals de Wembley de l'any 1992, la de Paris de 2005, i un llarg etcétera...

24 de setembre de 1957. Data històrica. Inauguració del Camp Nou.

Amb l'arribada de Ladislau Kubala el 1950, el Barça experimenta es seu major creixement, i s'emporta tots els trofeus imaginables entre 1951 i 1953 en el seu vell estadi de Les Corts.
Popular i invencible, el Barça ja no es pot conformar amb aquest camp poc còmode i bastant vell, malgrat la seva capacitat per a 60.000 persones. El club català s'ha de traslladar. Un terreny ha estat adquirit des del 19 de setembre de 1950 (+info), sota el president Agustí Montal Galobart, al barri de la Maternitat, no lluny de Les Corts. Però la comissió dedicada al projecte recomana un altre lloc el febrer de 1951, i la situació continua estant bloquejada durant més de dos anys. Cal en efecte esperar el nomenament de Francesc Miró-Sans com a president del FC Barcelona, el 14 de novembre de 1953, perquè el projecte sigui rellançat.
Investit el febrer de l'any següent, l'home es decideix a favor del terreny adquirit el 1950, i la primera pedra de l'estadi és posada el 28 de març de 1954, pel mateix Miró-Sans, el cap del "Govern Civil de Barcelona" i l'arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, que beneeix l'indret.(+info)
Després d'aquesta etapa simbòlica, la concepció de l'estadi és confiada als arquitectes Francesc Mitjans i Miró, cosí del president Miró-Sans, i Josep Soteras Mauri, amb la col·laboració de Lorenzo García-Barbón.
El projecte és acabat un any més tard, quan el club confia la construcció a la societat d'edificis Ingar SA.(+info)
Els treballs han de durar divuit mesos, els costos es s'eleven més de quatre vegades a les previsions per arribar a 288 milions de pessetes. A través d'hipoteques i préstecs, el club pot acabar el projecte però s'endeuta pesadament, per a diversos anys.
Finalment, el 24 de setembre de 1957, el Camp Nou és inaugurat.(+info)
Una missa solemne presidida per l'arquebisbe, que beneeix l'estadi acabat, precedeix l'Hallelujah de El Messies de Händel.(+info)
Dignataris del règim franquista i de la ciutat estan reunits a la tribuna presidencial, però són sobretot 90.000 les persones que assisteixen a la cerimònia d'obertura, a les tribunes de l'immens estadi.
Durant aquest temps, clubs de futbol de tota Catalunya desfilen sobre la gespa, així com els membres de les diferents seccions del Barça, les penyes, i els diferents equips del FC Barcelona.
En el partit inaugural (+info), el Barça, amb Ramallets, Olivella, Brugué, Segarra, Viats, Gensana, Basora, Villaverde, Martínez, Kubala i Tejada, s'enfronta una selecció de jugadors de Varsòvia. A la segona part l'equip presenta a Ramallets, Segarra, Brugué, Gràcia, Flotats, Bosch, Hermes, Ribelles, Tejada, Sampedro i Evaristo.
Al final el Barça obté la seva primera victòria a l'estadi per 4 a 2 (Eulogio Martínez fou l'autor del primer gol)(Veure el gol).

EN COSTRUCCIÓ

Els més de 100 anys d'historia del Barça, també estan representats en pins dels seus jugadors.

Des de l'equip de les Cinc Copes de principis dels 50, amb Kubala, Biosca, Basora, Cesar, Ramallests, Segarra, etc... fins a Ronaldnyo i Eto'o, passant per Cruyff i Neeskens, Maradona i Schuster, l'equip sencer del "Dream Team" amb Koeman, Stoichkov, Laudrup, Romario, Guardiola, Bakero i Amor. Arriban a la platilla actual amb Xavi, Puyol, Deco, Messi i Iniesta.....

El millor homenatge d'un títol aconseguit, una insignia o pin de la copa

Palmarès de l'equip de futbol

Tornejos internacionals

* 2 Copes d'Europa ( 1992, 2006 )
3 cops subcampió (1960-1961, 1985-1986, i 1993-1994)

* 2 Supercopes d'Europa ( 1992, 1997 )
* 4 Recopes d'Europa ( 1979, 1982, 1989, 1997 )
* 3 Copes de Fires (actualment Copa de la UEFA) ( 1958, 1960, 1966 )
* 1 Copa de Campions de la Copa de Fires ( 1971 )
* 2 Copes Llatina ( 1949, 1952 )
* 4 Campionats dels Pirineus ( 1910, 1911, 1912, 1913 )
* 2 Copes Martini Rossi ( 1952, 1953 )
* 1 Petita Copa del Món (1957)
* 1 Subcampionat de la Copa Intercontinental ( 1992 )
* 1 Subcampionat del Copa Mundial de Clubs ( 2006 )

Tornejos estatals

* 18 Campionats de Lliga espanyola ( 1928-29, 1944-1945, 1947-1948, 1948-1949, 1951-1952, 1952-1953, 1958-1959, 1959-1960, 1973-74, 1984-85, 1990-91, 1991-92, 1992-93, 1993-94, 1997-98, 1998-99, 2004-05, 2005-06 )
* 24 Copes del Rei ( 1910, 1912, 1913, 1920, 1922, 1925, 1926, 1928, 1942, 1951, 1952, 1953, 1957, 1959, 1963, 1968, 1971, 1978, 1981, 1983, 1988, 1990, 1997, 1998 )
* 7 Supercopes d'Espanya ( 1983, 1991, 1992, 1994, 1996, 2005, 2006)
* 2 Copes de la Lliga ( 1982-1983, 1985-1986)
* 3 Trofeus de la Lliga guanyats en propietat:
1952-1953 (per aconseguir 5 lligues alternes), 1992-1993 (per 3 consecutives), 2005-2006 (per 5 alternes).
* 4 Copes del Rei guanyades en propietat:
1928 (per aconseguir 5 copes alternes), 1953 (per 3 consecutives), 1971 (per 5 alternes), 1990 (per 5 alternes).
<
Tornejos nacionals

* 23 Campionats de Catalunya ( 1902 (Copa Macaya), 1903 (Copa Barcelona), 1904-1905, 1908-1909, 1909-1910, 1910-1911, 1912-1913 (Campionat de la Football Associació de Catalunya), 1915-1916, 1918-1919, 1919-1920, 1920-1921, 1921-1922, 1923-1924, 1924-1925, 1925-1926, 1926-1927, 1927-1928, 1929-1930, 1930-1931, 1931-1932, 1934-1935, 1935-1936, 1937-1938 )
* 1 Lliga Mediterrània ( 1936-1937 )
* 1 Lliga Catalana ( 1937-1938 )
* 6 Copes de Catalunya (anomenada Copa Generalitat fins 1993) ( 1990-1991, 1992-1993, 1999-2000, 2003-2004, 2004-2005, 2006-07 )

Competicions desaparegudes

* 1 Copa d'Or Argentina: (1945).
* 3 Copes Eva Duarte de Perón: (1949, 1952, 1953).
* 4 Copes Duward: (1951-1952, 1955-1956, 1958-1959, 1959-1960)
* 1 Campionat Superregional Aragó-Catalunya-València: (1926)
* 1 Campionat Superregional Catalunya-Murcia-València: (1927)
* 1 Campionat Superregional Aragó-Catalunya-País Basc: (1928)

Tornejos amistosos

Tornejos amistosos en actiu

* 32 Trofeus Joan Gamper: (1966, 1967, 1968, 1969, 1971, 1973, 1974, 1975, 1976, 1977, 1979, 1980, 1983, 1984, 1985, 1986, 1988, 1990, 1991, 1992, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2006, 2007)
* 5 Trofeu Teresa Herrera: (1948, 1951, 1972, 1990, 1993)
* 5 Trofeus Ciutat de Palma: (1969, 1974, 1976, 1980, 1981)
* 4 Trofeus Ciudad de la Línea: (1985, 1991, 1995, 2000)
* 3 Trofeu Carranza: (1961, 1962, 2005)
* 3 Torneig Costa Brava: (1972, 1978, 1985 com a Barcelona Atlètic)
* 1 Torneig Ciutat de Barcelona:(1989)
* 1 Trofeu Valencia Naranja: (1987)
* 1 Trofeu Costa del Sol: (1977)
* 1 Trofeu Festa d'Elx: (1970)
* 1 Trofeu Ciudad de Valladolid: (1990)
* 1 Trofeu Ciutat de Lleida: (1998)
* 1 Trofeu Vila de Gràcia: (2007 com a Barça B)
* 1 Copa Franz Beckenbauer: (2007)
Tornejos amistosos desapareguts

* 1 Medalla Federació de Gimnasia Espanyola: 1902.
* 2 Copes Salut: 1906, 1908.
* 2 Copes Sabadell: 1907, 1908.
* 1 Torneig de Ferias de València: 1909.
* 1 Torneig Català de Futbol: 1909.
* 1 Concurs Congres tuberculosis: 1910.
* 1 Concurs F.C. España: 1910.
* 1 Copa Gamper: 1914.
* 1 Copa Aliados: 1919.
* 1 Copa inauguració Les Corts: 1922.
* 1 Trofeu Lluís Companys: 1923.
* 1 Copa Palau de la Moda: 1924.
* 1 Copa Mas Navas: 1925.
* 2 Copes Comte de Lavern: 1925, 1926.
* 1 Copa Corralè: 1927.
* 1 Copa campions de copa: 1927.
* 1 Copa Ajuntament de Barcelona: 1929.
* 1 Copa President: 1931.
* 1 Copa Macià: 1932.
* 1 Torneig de l'Alger: 1932.
* 1 Copa Aniversari S.L. Benfica: 1933.
* 1 Torneig de Nova York: 1937.
* 1 Copa Concordia: 1944.
* 1 Copa Gold: 1945.
* 1 Trofeu Mallorca: 1947.v * 1 Trofeu dels històrics: 1948.
* 1 Trofeu del cincuentenàri: 1949.
* 1 Civil Governor Cup: 1949.
* 1 Trofeu Nacional: 1961.
* 1 Trofeu Nadal: 1961.
* 1 Trofeu Asoc. Prensa Baleares: 1961.
* 1 Copa de tots: 1963.
* 2 Copes President: 1966, 1968.
* 1 Torneig Cosmos Nova York: 1969.
* 1 Trofeu Mohamed V: 1969.
* 1 Trofeu Faro: 1974.
* 1 Torneig Nostra Catalunya: 1976 com a Barcelona Atlètic.
* 1 Trofeu Badajoz: 1977.
* 1 Trofeu Ibèric: 1977.
* 1 Trofeu Centenari Ajax (Torneig d'Amsterdam): 2000.
* 1 Trofeu Balompédica: 2000.

El popular personatge creat per Oscar Nebreda, també te el seu racò en el mon dels pins.

Jordi Cule és un dibuix creat per Oscar Nebreda (dibuixant en el Jueves), va néixer en la temporada 1990/91 i en el qual volia manifestar el sentiment culé en els partits del Barça. Clar que no va tenir un bon debut televisiu ... I va crear un enrenou increible.
8 de setembre de 1990. 2ª jornada de Lliga, Sevilla-Reial Madrid Partit televisat en directe i en obert per a tota Espanya per les TV autonòmiques, i també lògicament, en TV3 per a Catalunya
Hugo Sánchez falla un penalty amb 0-0 en el marcador, que l'hi deté el porter sevillista Unzué. En aquest moment i davant la sorpresa de tots, apareix en la televisió catalana una caricatura d'un ninot mofándose d'Hugo Sánchez Lògicament, això deslliga una gran polèmica...

El cap d'esports de TV3 diu que el seu "única intenció és plasmar, en clau d'humor, com veu un barcelonista els partits del seu més etern rival". El Reial Madrid decideix vetar a la televisió pública catalana, prohibint l'entrada dels seus càmeres al Santiago Bernabéu i no fent declaracions en aquest mitjà de comunicació.

Algunes declaracions:
- Míchel: "És un símptoma d'enveja i de no saber guanyar. Ho dic per TV-3, no per l'afició del Barcelona, a la qual, en la seva immensa majoria, segur que no li ha agradat".
- Gordillo ho va qualificar de "payasada" i "una grolleria".
- Chendo: "Si dic el que penso, potser s'empiparien; per això no vull comentar gens ara".
- Milla: "Em sembla de mal gust el realitzat per TV-3, els comentaris del qual sempre havien estat respectuosos per al Reial Madrid".
- Hugo Sánchez: "És una falta de respecte. Ha d'exigir-se sempre respecte en qualsevol professió, doncs quan no hi ha respecte és difícil que existeixi educació"
- John Toshack (entrenador del R.Madrid): "No em sembla seriós, simplement".
- Ramón Mendoza (president): "És un fet inadmissible en una televisió pública. És lamentable i vergonyós".

I, com no, Joan Gaspart: "El ninot Jordi Culé va estar discret. No entenc com hi ha tantes queixes, perquè el Barcelona ha hagut de suportar durant molts anys la parcialidad dels mitjans de comunicació"

Fins al propi President de la Generalitat, Jordi Pujol, va mostrar el seu rebuig. "No estic d'acord que es facin aquest tipus de ninots, que poden ofendre a molta gent. Igual que em dolen les manifestacions anti-catalanistes, estic en contra de tot el que pot molestar a qualsevol persona. No és tolerable introduir elements que puguin danyar la sensibilitat dels altres".

Dies després, TV3 va demanar disculpes al Reial Madrid a través d'una carta dirigida a Ramón Mendoza, en la qual manifestava que "no va tenir intenció d'ofendre o menysprear a un club que mereix el nostre respecte %[...] AL planificar l'aparició d'aquests dibuixos no podíem imaginar que ningú pogués sentir-se ofès i lament que s'hagi interpretat en un sentit diferent al de la nostra intenció. El propòsit del dibuix animat mai va ser el mofarse de jugadors ni entitats, sinó simplement el de fer una caricatura, en clau d'humor, de les reaccions de diferents personatges davant situacions produïdes durant les transmissions".

El president del Reial Madrid va manifestar que "És una carta correcta i cortesa, que s'agraïx en aquests moments. La nostra postura, no obstant això, no va a canviar en breu, encara que pot fer-lo segons transcorri el temps. Dependrà, naturalment, de com siguin les pròximes transmissions, encara que tampoc he tingut molt temps per a analitzar la carta. El director general de TV-3, Joan Granats, també m'ha cridat per a expressar-se en els mateixos termes. Granats @estar<3> molt cortès, el que demostra que la seqüència era una incorreción. Aquestes dues preses de contacte són detalls positius de TV-3. És un gest civilitzat".

A partir d'aquell dia, cada vegada que el Madrid encaixava un gol o fallava una ocasió sol salia poniendose una cremallera i arqueando les celles. Jordi va viure les quatre lligues de Cruyff....

Els pins més actuals on apareix l'escut del Barça es poden veure en aquesta secció.

Tot tipus de pins amb el nom, motius o els colors blaugranes.