Com est� estructurada aquesta secci� d'insignies i pins de l'escut del Bar�a:
En aquest apartat podreu veure totes les insignies i pins on apareix l'escut del Bar�a.
La p�gina est� estructurada en diverses seccions segons el tipus de insignia o pin, antiguitat o tamny:
Escuts: On solament hi apareix l'escut del FC Barcelona sense cap altre tipus d'ornamentaci� o simbol del club. L'escut i prou.
Pocs elements singularitzen m�s la imatge de qualsevol grup organitzat com el seu escut.
Des del mateix moment de la fundaci� el Bar�a va tenir ja un escut que els jugadors llu�en orgullosos a la samarreta.
Era l’escut de la ciutat de Barcelona, caironat amb quatre quarters, que a dalt llu�a una
corona i una rata pinyada, i era envoltat per dues branques, una de llorer i una altra de palmera.
Significava, ja de bon principi, una manera d’expressar la vinculaci� del club amb la ciutat
que el veia n�ixer.
Aquest escut va ser vigent fins al 1910. Despr�s que Gamper salv�s el club de la profunda
crisi del 1908, els intents de dotar l’entitat d’un escut propi i diferenciat van donar
els seus fruits. El 1910 l’entitat va convocar un concurs obert a tots els socis que
volguessin fer-ne propostes. Va guanyar el dibuix fet per Carles Comamala, jugador del club entre
1903 i 1912, que era aleshores estudiant de medicina i un gran dibuixant. D’aquesta manera va
n�ixer l’escut que el club ha llu�t des d’aleshores, amb poques variacions.
Es tracta
d’un escut amb forma d’olla, que mantenia en els quarters superiors la Creu de Sant
Jordi i les quatre barres, que s�n elements representatius de Barcelona i Catalunya respectivament.
Al mig de l’escut, en una franja, apareixen les inicials del club, F.C.B., i a la part
inferior els colors blaugrana amb una pilota de futbol. En definitiva, un escut on
s’afirmaven la dimensi� esportiva i la vinculaci� del club a la ciutat i el pa�s.
A partir del 1910 els canvis introdu�ts en aquest escut han estat m�nims, uns de car�cter
est�tic, amb petites modificacions en el tra� del seu perfil. Els m�s importants s�n els que es van
haver de fer per condicionants pol�tics.
Amb la instauraci� del franquisme les sigles F.C.B. van
haver de ser substitu�des per C.F.B., en conson�ncia amb la castellanitzaci� de la denominaci� del
club. La dictadura tamb� va obligar a substituir les quatre barres del quarter superior, que van
quedar limitades a dues, de manera que la bandera catalana quedava eliminada de l’escut.
Aprofitant els actes del 50� aniversari del club, el 1949, es van recuperar les quatre barres.Les
sigles originals no es van recuperar fins a finals del 1974, de manera que l’escut tornava al
contingut original del 1910.
La forma actual de l'escut correspon a l'adaptaci� que va fer, l'any 2002, el dissenyador
Claret Serrahima, on es van adoptar unes l�nies m�s estilitzades, es van suprimir els punts que
separaven les inicials del club, el nom es va abreviar i es van reduir el nombre de puntes. Cal dir
que aquest escut presenta unes l�nies m�s senzilles, que faciliten la seva reproducci� en tots els
formats de la identitat corporativa de l’entitat.
V�deos sobre l'origen de l'escut i els colors del Bar�a.
